Fes que sumi!

Deixa’m que et digui algo que encara que saps, no n’ets prou conscient.
«Ara és el moment».
Si, ara.
Ni serà demà, ni la setmana vinent, ni tan sols després, i mol menys va ser-ho ahir o l’any passat. El moment és ara. Ara és quan has d’apujar el volum de la música i ballar fins que el cor et digui prou. Ara és quan t’has de llençar a dir-li, a dir-ho a fer-ho. Ara t’has d’empassar les excuses que et frenen. Ara has d’obrir la porta del teu racó confortable i saludar amb el cap ben alt i la veu ben clara a totes les pors i a tots els teus reptes.
Perquè si no és ara, no serà mai.
Surt, xerra a la veïna, juga amb el teu gos, riu amb els teus fills, emprèn aquell viatge que fa tant que ajornes, anima’t a treballar pel teu compte, diga-li que l’estimes, torna a l’equip, aprèn idiomes, fes-te aquell tatuatge, parla amb tothom sense importar l’edat ni la procedència, al contrari, intenta aprendre dels que són ben diferents de tu, obre la ment. Entona aquella cançó que cantes cada dia davant del mirall per repetir-te cada matí que res ni ningú t’ha d’aturar. No ets igual que ella, ni que ell, ets tu, i saps? Aquí està a gràcia. La gràcia de crear-ho tu mateix, de fer-ho com tu vols que sigui, de ser el protagonista de la teva història….
Retroba’t amb aquella criatura que vas deixar un dia, juga, però juga de veritat, inventa les regles del joc, busca a aquell nen que és dins teu una estona, i que al riure et faci mal, explora, torna a fer servir la imaginació i transportat a mons màgics.
Aprèn dels errors, i fes-te més fort. Que no són mals moments sinó experiències que et fan més gran. Perquè només depèn de tu si serà una ferida o una cicatriu. Perquè tot depèn del vidre amb què es miren les coses i tu esculls com afrontar-les. Afronta-les amb valentia perquè sé que pots, perquè tots podem. Ensenya les dents si cal, però menjat el món.
Llevat amb curiositat pel que està per venir i somriu, somriu molt.
Fixat en les coses petites, perquè com deia  Antoine Saint Exupéry «l’essencial és invisible als ulls»…

No serà un camí fàcil, ni curt, serà abrupte, amb corbes i penya-segats. Però també és part de la vida i de la gràcia. Alça veles, obre les ales o diga-li com vulguis, però llençat!
No esperis a aquell dia, no vulguis menjar-te el món quan ell set hagi menjat a tu, quan surtis de la consulta d’un metge amb un diagnòstic, no esperis un desastre… Avançat perquè ara és el moment…
I fes que sumi i que valgui la pena!